Estrofa 1
Came in from a rainy Thursday on the avenue
Thought I heard you talking softly.
I turned on the lights, the TV and the radio
Still I can’t escape the ghost of you
Tito ha tornat a casa, però l’ambient és gris (rainy Thursday). Sent una veu (thought I heard you talking softly), que és el record d’una connexió antiga o la veu d’Agamenon que ressona. Tito intenta distreure’s: encén la llum, la televisió i la ràdio. Això és el seu intent de tapar la ment, de desconnectar. Però fracassa: still I can’t escape the ghost of you. Aquest «fantasma» és RadioSapiens, que és intrusiva i no para de traduir les freqüències d’Agamenon en pensaments que Tito no pot aturar.
Pre-Tornada
What has happened to it all?
Crazy, some’d say,
Where is the life that I recognize?
Gone away
Tito es pregunta què ha passat. La seva vida ara és crazy (boja) perquè el fil s’ha estirat i ja no veu el món com abans. Where is the life that I recognize? és el reconeixement que ha perdut la seva zona de confort (la fusió) i que el món que coneixia s’ha anat. Ja no pot tornar a ser el que era.
Tornada
But I won’t cry for yesterday, there’s an ordinary world,
Somehow I have to find.
And as I try to make my way, to the ordinary world
I will learn to survive.
Aquí és on Tito fa el pacte amb Ferropea. I won’t cry for yesterday és la negociació: Tito li diu a Ferropea que no tornarà a plorar pel passat, que no es quedarà enganxat al que ha perdut. There’s an ordinary world, somehow I have to find és l’acceptació que ara viu en un món diferent, el món real, i que ha de buscar el seu lloc. I will learn to survive és la promesa. No diu «ho faré perfecte», diu que aprendrà. És l’adaptació del separat.
Estrofa 2
Passion or coincidence once prompted you to say
«Pride will tear us both apart»
Well now pride’s gone out the window cross the rooftops, run away,
Left me in the vacuum of my heart.
Aquí Tito recorda un avís. L’orgull (Pride) és Ferropea en el seu estat més rígid, la moral que no cedeix, la lògica que no vol escoltar. Ferropea va dir que l’orgull els separaria. Però ara, pride’s gone out the window (l’orgull ha sortit per la finestra). Ferropea ha afluixat el fre. I això deixa Tito in the vacuum of my heart (al buit del meu cor). Aquest buit no és dolent; és l’espai que queda quan les velles defenses cauen, l’espai on Tito ara pot escoltar Agamenon sense el soroll de les regles.
Pre-Tornada
What is happening to me?
Crazy, some’d say,
Where is my friend when I need you most?
Gone away
Tito es pregunta què li passa. Where is my friend when I need you most? (On és el meu amic quan més et necessito?). Aquest «amic» és Agamenon. Tito se sent sol perquè RadioSapiens fa soroll i no el deixa connectar. Gone away (Se n’ha anat) és la sensació que Agamenon ha desaparegut, però en realitat és que el fil està massa tens i Tito no el pot sentir.
Tornada
But I won’t cry for yesterday, there’s an ordinary world,
Somehow I have to find.
And as I try to make my way, to the ordinary world
I will learn to survive.
Tito es reafirma en el pacte. La repetició actua com un mantra que calma Agamenon i convenç Ferropea que el camí és aquest. No cal afegir res més, perquè el significat ja s’ha establert a la primera tornada.
Pont
Papers in the roadside tell of suffering and greed
Feared today, forgot tomorrow
Ooh, here besides the news of holy war and holy need
Ours is just a little sorrowed talk
Tito surt al carrer i veu el món. Veu el patiment, la cobdícia i les notícies de guerres. Aquest és el «Mad World» que Tito ara pot veure amb claredat. Però enmig d’aquest caos global, Tito mira el seu propi dolor (ours is just a little sorrowed talk) i el posa en perspectiva. Agamenon està patint per la seva pròpia tempesta interna, però Tito, des de la distància, pot veure que el món és molt més gran.
Pont curt
(Just blown away)
Un sospir de Tito. El reconeixement que, tot i veure el món com és, encara se sent aclaparat per la intensitat de les freqüències d’Agamenon.
Tornada (Repetició)
And I don’t
But I won’t cry for yesterday, there’s an ordinary world,
Somehow I have to find.
And as I try to make my way, to the ordinary world
I will learn to survive.
Aquí hi ha un canvi subtil, però crucial. Tito comença dient And I don’t… (I no…). És un tall, una correcció a mig camí. Ja no diu «no ploraré» com una promesa, sinó que comença a dir «no ploro». La negociació amb Ferropea està funcionant; el pacte s’està convertint en realitat. El fil s’està relaxant.
Outro
Every world, is my world (I will learn to survive)
Any world, is my world (I will learn to survive)
Any world, is my world
Any world, is my world
Every world is my world és el crit de l’adaptació final: Tito accepta el món que li ha tocat viure, amb el seu Agamenon i la seva Ferropea. Però l’últim vers és el més important: Every world is our world. Tito ja no diu «el meu món», diu «el nostre món». Ha integrat Agamenon. Ja no està sol. Han après a sobreviure junts. I will learn to survive es repeteix com una promesa ferma, com un mantra de pau.