Estrofa 1
Sé que no ho he fet bé 30.000 cops
Jo també he estimat malament
Se’m fa difícil reconèixer els meus errors
Jo vull correr pels camps
Com quan tenia 10 anys
Tito adult fa un exercici d’honestedat. Admet que s’ha equivocat molt (30.000 cops), però també reconeix que ha estimat malament. Això és clau: Tito no només ha fallat en la lògica, sinó en la manera de gestionar l’emoció d’Agamenon. Li costa acceptar-ho, però ho diu. I expressa el desig de tornar a la llibertat pura d’abans de Ferropea: Jo vull correr pels camps com quan tenia 10 anys.
Estrofa 2
Sé que no entenc una merda corrent
Tinc clar que he d’anar apoc apoc
Que trist va ser veure’t plorant l’últim moment
Jo vull correr pels camps
Com quan tenia 10 anys
Aquí Tito adult reconeix les seves limitacions: no entenc una merda corrent. Quan Agamenon l’arrossegava (quan anava massa de pressa), Tito es perdia. Ara sap que ha d’anar a poc a poc (aplanar, negociar, no deixar-se portar per l’impuls). I recorda el moment més dolorós: veure’t plorant l’últim moment. És el dol per la pèrdua de la innocència, o potser el moment en què Tito adult es va adonar que ja no podia ser aquell nen.
Pont 1
Pel camí
Plè de pols
Va corrent el nen de dins
Tant patir
Tanta por
Ja no hi ets però estic amb mi
Ja no hi ets però vens amb mi
Aquesta és la clau de la cançó. Pel camí, ple de pols, va corrent el nen de dins: Tito veu el nen que va ser, corrent. Tant patir, tanta por, ja no hi ets però estic amb mi: El nen, com a etapa, ja no existeix. Però Tito adult ha après a estar amb si mateix. I el vers més bonic: Ja no hi ets però vens amb mi. El nen és la base. Tito gran és el nen que ha crescut. No hi ha dos Titos, n’hi ha un, que porta el nen a dins.
Estrofa 3
Ja em diras si es fa de dia i no ho veig
Que torna la calor quan hem passat prou fred
Ja em diràs si es fa de dia i no ho veig
Que torna la calor
Aquest és un pacte de confiança. Tito adult li demana al nen que l’avisi. Si es fa de dia i no ho veig (si Tito adult està massa atrapat en la seva lògica i no veu la claredat), el nen (que és Agamenon pur, intuïció) li ha de dir. Que torna la calor quan hem passat prou fred: el nen és l’esperança, és el que sap que després del bloqueig de Ferropea, la vida torna.
Estrofa 4
L’olor del primer amor canvia l’aire per sempre i només pot ser així
Passen anys i jo encara segueixo somiant sense haver de dormir
Vull cantar-te com ho fan els grills i que no et passi mai res dolent
El riu que m’ha vist créixer el tinc dins al costat de la meva gent
Tito adult parla dels records que no marxen. L’olor del primer amor és el record d’aquella connexió pura. Segueixo somiant sense haver de dormir: Tito té Agamenon i el record del nen sempre actius. I després fa l’acte de protecció: Vull cantar-te com ho fan els grills i que no et passi mai res dolent. Finalment, reconeix que la seva història (el riu) i la seva gent (els altres Titos, o les persones que l’han acompanyat) els porta dins.
Pont 2
Quanta alegria i quanta pena porto a dins?
Tota una vida queda enrrera per seguir
Jo vull correr pels camps
Com quan tenia 10 anys
Pel camí plè de pols
Va corrent el nen de dins
Tant patir
Tanta por
Ja no hi ets però estic amb mi
Passa el temps i tot segueix
Passa el temps i tot serveix
És la constatació final. Quanta alegria i quanta pena porto a dins? És l’acceptació de la dualitat. Tota una vida queda enrere per seguir: El nen es queda enrere, però Tito adult ha de continuar el camí. I acaba amb una de les frases més sanadores de tot el mapa: Passa el temps i tot segueix, passa el temps i tot serveix. Tito adult accepta que el temps (que per Agamenon no existeix) ha passat, que la vida continua, i que tot el patiment, tota la por i tota la pols han servit per arribar fins aquí. És el perdó absolut a si mateix.