Estrofa 1
Veig caure la tarda, el teu record calla,
les ombres de casa, perfils de dolor, m’ataquen el cos.
Respiro en l’aire, l’hivern que s’acaba,
la nit delicada, deixa en el meu cor deliris d’amor.
Tito adult veu com el dia s’acaba (cau la tarda). El record del nen (del Tito petit) ja no és viu; el teu record calla. Les ombres de casa li recorden el que ha perdut, i el cos (Agamenon) pateix aquesta nostàlgia. La nit delicada deixa en el meu cor deliris d’amor: la nit és el regne d’Agamenon, i les emocions que arriben són tan fortes que Tito les viu com a deliris, perquè ja no té la innocència del nen per processar-les.
Pont
Aniré com quan anàvem junts,
darrera les teves passes, d’esquena al futur.
Aquesta és la imatge clau. Aniré com quan anàvem junts: Tito adult vol recuperar la connexió amb el nen. Darrera les teves passes: segueix el rastre del seu jo passat. Però d’esquena al futur: com que mira constantment enrere buscant el nen, no pot avançar. La nostàlgia el paralitza. És el bucle de la nostàlgia.
Tornada
Envia’m un àngel que sigui com tu.
Envia’m un àngel que s’assembli a tu.
Envia’m un àngel que em recordi a tu.
Caminaré d’esquena al futur.
Aquí Tito adult demana un miracle. Sap que el nen ja no hi és (com dèiem a «Córrer pels camps«, «ja no hi ets»), però no ho accepta. Demana un àngel (un record, un estímul, un substitut) que li recordi com era ser aquell nen. Necessita sentir-se com abans per poder suportar el pes de ser un adult separat. Però mentre busca aquest àngel, continua caminant d’esquena al futur.
Estrofa 2
Amiga nostàlgia, no puc oblidar-te,
cabells a la cara, deliris d’amor, flagel·len el cos.
Tito parla amb la nostàlgia com si fos una entitat. La nostàlgia no és només un record; és una emoció d’Agamenon que s’ha desbordat. Cabells a la cara és no veure-hi clar, estar atrapat. I el resultat és que aquests deliris d’amor (el desig de tornar a ser nen) flagel·len el cos. Tito adult es fa mal a si mateix (i a Agamenon) intentant recuperar una cosa que pertany al passat.
Pont (Repetició)
Aniré com quan anàvem junts,
darrera les teves passes, d’esquena al futur.
La repetició és el bucle. Tito adult no en surt.
Tornada (Repetició)
Envia’m un àngel que sigui com tu.
Envia’m un àngel que s’assembli a tu.
Envia’m un àngel que em recordi a tu.
Caminaré d’esquena al futur.