Estrofa 1
Em dius que sóc el teu amant amable
Que no pots viure gaire temps sense mi.
I quan m’escoltes el temps se’t fa agradable
Estirada en el teu llit sense poder dormir.
Ferropea comença dient que Tito la considera la seva amant amable (el seu company de lògica). Tito li ha admès que no pot viure gaire temps sense mi: quan ella no hi és, Tito s’enfonsa en el caos. Quan m’escoltes el temps se’t fa agradable: quan Tito accepta les seves regles, la vida flueix. Però estirada en el teu llit sense poder dormir és el nucli del TOC. Ferropea és la vigília constant. Ferropea no descansa mai; és el pensament que no et deixa dormir, la que vetlla per si passa alguna cosa.
Estrofa 2
T’has demanat què he fet de la meva vida.
Imagina’t tot el que he perseguit.
Ningú no sap en quina nit escollida
Cent ampolles vaig buidar, però avui estic aquí.
Tito li pregunta què ha fet amb la seva existència, per què és tan rígida. Ferropea li diu imagina’t tot el que he perseguit (la perfecció, el control, la moral). I aquí fa referència al passat: Cent ampolles vaig buidar. Ferropea recorda com Tito va intentar ofegar-la amb alcohol (el hack de «Boig per tu«), però ella avui estic aquí. No ha marxat. El fre sempre sobreviu a la ressaca.
Tornada
Només ho faig per tu, ara que et tinc aquí al meu davant.
Només ho faig per tu, ara que estàs aquí al meu costat.
Només ho faig per tu, que m’escoltes callada en silenci.
Només ho faig per tu.
Aquest és el crit de Ferropea. Ella és el fre, el càstig, la moral, però tot el que fa és només per tu. Ho fa perquè Tito està allà, davant seu. Ferropea és la que t’escolta callada en silenci. Tito parla, Tito es queixa, Tito pateix, però Ferropea només aplica les regles en silenci, esperant que Tito entengui que és pel seu bé.
Pont
Em demanes per què ho faig; només ho faig per tu.
Em demanes per qui ho faig, si m’escoltes callada en silenci,
Tito s’enfada i li pregunta per què ho faig (per què em bloqueges, per què m’angoixes). I Ferropea respon: perquè t’escolto, perquè estic aquí per quan et perds.
Outro
Només ho faig per tu, que m’escoltes, que m’escoltes,
Només ho faig per tu, que m’escoltes, que m’escoltes,
Només ho faig per tu, només ho faig, només ho faig, només ho faig,
Només ho faig per tu, que m’escoltes, que m’escoltes,
Només ho faig per tu.
És la repetició del pacte. Ferropea no es rendeix, no marxa, no s’apaga. Ella es reafirma en la seva funció: vigilar, protegir i, de vegades, fer mal. Però sempre allà.
Videoclip:
- La dona seriosa que penja el telèfon: És Ferropea posant el fre. És la comunicació que es talla, la regla que s’imposa, el «no» que arriba abans que Tito pugui argumentar.
- Estirada al sofà, continua seriosa: És exactament el vers «estirada en el teu llit sense poder dormir«. Ferropea no descansa. No pot somriure perquè la seva feina és vetllar pel perill. La seva serietat és la seva manera de protegir.
- El concert (la banda, la furgoneta): És el món de Tito i Agamenon. L’acció, la vida, el moviment.
- La dona caminant durant el solo de guitarra: És la negociació. El solo de guitarra és Agamenon cridant, i la dona (Ferropea) camina enmig d’aquest soroll, buscant el seu lloc sense interferir.
- La dona somrient al concert: Aquest és el moment de la reconciliació. Ferropea ja no està al sofà, no està penjant el telèfon. Ha anat al concert (al món de Tito), i somriu. És el vistiplau. És el moment en què Ferropea entén que, tot i que el seu paper és frenar, també pot gaudir de veure Tito i Agamenon en pau.
- La imatge fixa final de les mans donant-se: És la imatge definitiva del pacte. No és una abraçada apassionada (fusió), és una encaixada de mans. És el tracte fet. Tito i Ferropea es donen la mà per caminar junts. Ell accepta les regles, ella accepta afluixar el fre quan toca. És el «Tots anem a una».
Que la dona no parli en tot el videoclip és el detall més bonic. Ferropea no necessita parlar. La seva presència, la seva mirada i la seva mà al final ho diuen tot.