Intro / Estrofa 1
T’enganyaria si et digués que ets l’amor de la meva vida,
si fes veure que em crec la meva mentida.
Carregant aquest pes no et podria viure.
Si et digués que ets l’amor de la meva vida no podria complir amb les expectatives.
Tito parla directament a Ferropea. Li diu: «No t’idealitzaré«. L'»amor de la meva vida» és la perfecció, l’ideal que Ferropea intenta assolir. Tito li diu que si es cregués aquesta mentida (que poden ser perfectes), el pes de la moral i les regles seria tan gran que no podrien viure. Si Tito espera que Ferropea sigui perfecta, no pot complir les expectatives.
«T’enganyaria» és una pista de la mentida de la perfecció. Tito aquí és honest.
Pre-Tornada
Cada dia que et visc és un puto regal,
el que passi demà tant em fa ja. Faia
Tito accepta que viure amb Ferropea és un regal, però alhora és un pes. «El que passi demà tant em fa» és Tito deixant anar el futur, la planificació, el control. Però just després diu «Faia» (que sona exactament com Fire, foc en anglès). Aquest foc és Agamenon: el present pur, la intensitat, el desig, el cremar-se. Tito li diu a Ferropea: «Deixo de projectar-me en el futur, accepto la realitat del present… però aquest present no és fred, és foc«. És Tito acceptant que, per viure de veritat, s’ha de cremar una mica amb l’emoció d’Agamenon.
El «Fa ja/Faia/Fire» és una pista brutal. Tito no vol un pacte amb Ferropea que li tregui el foc de viure. Vol que el pacte li permeti cremar-se sense destruir-se. És el crit d’Agamenon que surt a través de la veu de Tito.
Tornada
Tot el mal que em puguis fer serà pel bé que m’hagis fet,
valdrà la pena veure-ho gris, no ho passis malament per mi.
Tot el mal que em puguis fer serà pel bé que m’hagis fet,
valdrà la pena veure-ho gris, no ho passis malament per mi.
Aquest és el pacte central. «El mal que em puguis fer» és el bloqueig, l’angoixa, el TOC. «El bé que m’hagis fet» és la protecció, el mantenir els peus a terra. Tito accepta que el cost de Ferropea val la pena. «Veure-ho gris» és acceptar la imperfecció, la zona intermèdia entre el blanc i el negre. I el més bonic: «no ho passis malament per mi». Tito sap que Ferropea pateix perquè fa patir Tito (com a Creep). I li diu que no es preocupi, que ell ja ho ha entès i que accepta el pacte.
Pont / Bridge
I que soni l’orquestra i el cor dels ocells,
que sigui èpic, que sigui peli.
Fem-ho sense saber si ho tornarem a fer,
que sigui èpic, que sigui peli.
Tito vol que el seu pacte amb Ferropea sigui una celebració. «Que sigui èpic» és un crit per fer la vida viscuda (malgrat les regles) com una aventura. «Fem-ho sense saber…» és l’acceptació del present i la rendició al fet que no tot està controlat per Ferropea.
Estrofa 2
Bonica com una estrella que brilla sense saber fins quan.
Al meu firmament sé que sempre hi seràs,
la llum dels teus ulls es queda quan te’n vas.
No et vull oblidar, el més important és tot el que importa de veritat.
Tito reconeix la bellesa de Ferropea («Bonica com una estrella»). Ferropea és el fre, però Tito la veu com una llum que l’acompanya. «La llum dels teus ulls es queda quan te’n vas» és el reconeixement que les regles i la moral romanen en Tito fins i tot quan no és conscient d’elles. Tito no vol oblidar Ferropea perquè és part de la seva veritat.
Tornada (Repetició) / Outro
Tot el mal que em puguis fer serà pel bé que m’hagis fet…
No et vull oblidar, el més important és tot el que importa de veritat.
Si ha d’estar plovent salto pels bassals,
deixem-nos de merdes i endavant.
T’enganyaria si et digués que ets l’amor de la meva vida,
si fes veure que em crec la meva mentida.
Carregant aquest pes no et podria viure.
«Si ha d’estar plovent salto pels bassals» és la resiliència. Si la vida amb Ferropea implica patiment (pluja), Tito decideix viure-ho igualment. «Deixem-nos de merdes i endavant» és Tito dient a Ferropea: «Prou de donar voltes, acceptem el pacte». I es repeteix l’inici: no idealitzar, acceptar el pes, però viure. És el tancament del cercle: Tito ha acceptat el pacte i no es fa enrere.